Nova web del Club Natació Vila-real

El Club Natació Vila-real ha presentat la seua nova web.
Una web de qualitat i gust que necessitava l'entitat.
Bones les idees que presenta la Junta Directiva en la seua secció d'actualitat.
Significativa i inquietant la salutació.
Tan sols enyore la versió en el nostre idioma. Tot arribarà.
Enhorabona !.

Piscina "miracle"

Arrere queden la meitat dels anys 70 quan la natació d'hivern a Castelló va iniciar els seus passos en la desapareguda piscina de l'Avinguda del Mar.

Època d'il·lusió per progressar, esforç callat, representants dignes, fins i tot nedadors olímpics ... i avui, acollint els Campionats d'Espanya Absoluts d'Hivern en piscina de 25 metres, sent qui subscriu i com molts altres, que el treball ha servit per a una mica.

Benvinguts als participants i enhorabona a la Federació Valenciana representada per el castellonenc Paco Sanz. Què mes volguèrem que emular a altres instal·lacions i que anara la piscina de La Salera unida a la sensació de piscina "miracle" en la qual es col·labora amb els esforçats nedadors en supera els anhelats records !.

PD : Després de diverses averiguacions, en opinió de diversos tècnics, el "miracle" deu compartir-se amb els nous banyadors permesos fins a desembre per la Federació Espanyola. A partir de llavors, parlarem.

Aniversari

El passat 3 d'octubre va complir el Club Natació Vila-real els seus primers 40 anys.
Servisca de testimoniatge perquè dins de 10 anys celebrem el seu mig segle de vida.

Sonia Mañas

L'últim cap de setmana de festes no puc gaudir-lo al poble. Ja en plena planificació per a la tardor i l’hivern, trac uns minuts per a relaxar-me escrivint un arxiu al blog. No m'abelleix escriure de crisi, grip A o corrupcions polítiques...

He trobat la fita de Sonia Mañas en el pantà del Sitjar. Poc he parlat amb ella. Quan va realitzar el curs de monitora se'm va presentar molt decidida. Per la meua banda un gran respecte per la seua família, especialment als seus oncles Pepe i Pasqualeta, a qui pocs dies abans de desaparèixer d'aquest món, els saludava a casa i m'impressionava en amor que professaven les nostres famílies.

Entre les novetats per a aquesta temporada està que el meu fill va a iniciar la natació competitiva. Té tretze anys, una mica endarrerit per al nivell que llig que tenen altres esportistes. Però, per altra banda, 1,75 m d'altura, prim i clar de pell (important per al meu mestre Pasqual Amposta) a part lo que puga tecnicament ensenyar-li.

Enhorabona Sonia. Et vaig veure abrigallada per molta gent i nedadors tan rellevants com Yurema Requena, Alejandro Martí o Daniel Vidal. Et sol•licite em consideres testimonialment en la gesta i per descomptat desitje que progresses en els teus objectius. Personalment (perdó per autoreferències) m'senc orgullós de pertànyer a la família natatoria del poble.

35 edicions de 24 hores del Club Natació Vila-real

Aquest cap de setmana hem gaudit de l'esdeveniment que tanca la temporada del Club Natació Vila-real, les 24 hores. En 1974 vaig presentar la idea al president del club basant-me en una prova similar que realitzava el Club Ferca San José de València, referencia llavors per a uns “entusiastes” de la natació. Els nadadors de major edat, en col•laboració amb els propis participants i l'ajuda dels pares, eren la base d'un dia festiu que servia per a reunir distesament a qui ho desitjara en el marc incomparable de les piscines de la Mare de Déu de Gracia.

A partir d'ací era qüestió d'observar l'evolució dels fets i millorar els aspectes millorables. I així, 35 anys !!

Moltíssims participants (inicialment amb dificultats per a reunir 24, actualment fàcil de convocar a 100), moltíssimes anècdotes (visites inesperades, actuacions “particulars” , tempestes, pedregats, incendis, robatoris , regals , plors, riures ...) però en essència els mateixos mètodes i mitjos (rellotge, marcadors de metres, pa i porta, xocolatà, pilotes de flare, diplomes ... ), tot un agradable esforç per a reunir en una jornada de convivència al col•lectiu d'esportistes practicants de la natació al poble.

Yurema, 10 Km

A partir dels resultats que llig des de Roma i consultant la premsa nacional imagine que va apostar fort : "Yurema Requena, va arribar a situar-se en la primera posició sobre el cinquè quilòmetre, al costat de la britànica, però, a poc a poc, va anar perdent posicions i no va poder arribar entre les primeres" (MARCA).
Algunes vegades no està mal tractar de donar la sorpresa. Som llatins i temperamentals !. Ànims.

PD : Hores després m'han informat que el motiu real del seu despropòsit fou la antiesportivitat d'altres participants al retirar-li les seues ulleretes de nadar en el transcurs de la prova.
Recorde que vas practicar arts marcials de xicoteta, veritat ? Doncs, "Pilleta", a aprendre de l'experiència !

Ricard Franch

A Ricard Franch (a la dreta en la foto -maig/09-), entrenador de Club Natació Vila-real , preparador de Yurema Requena i de l'equip nacional d'aigües obertes en el Campionat del Món de Roma-09 m'el va presentar en l'antiga Piscina Provincial de Castelló el meu mestre e inefable Pasqual Amposta "Piula".
Era un xiquet de 8 anys, corpulent i de gran facilitat per a nadar. Nascut a Castelló, al carrer Sogorb, on els seus pares regentaben una fleca. Pocs anys després, per desavinences amb un club de Castelló, es va incorporar a la disciplina de qui escriu en el Club Natació Vila-real (I sobre el acolliment del nostre poble a esportistes, en aquest cas de la capital, s'anota com a tema per un altre post). Els seus millors resultats els va obtenir entrenat anys després en el Club Natació Sabadell amb Paulus Wildeboer. Va ser finalista en Campionats d'Espanya absolut en l'estil papallona i va arreplegar tècniques d'entrenament del citat tècnic sabadellenc-holandès.
Entenc que com agraïment a facilitar la seua trajectòria esportiva i al estar poc considerat en la seua ciutat natal, va accedir en 1987 a entrenar al Club Natació Vila-real que ha culminat, després de diversos èxits en categories junior i absolutes, amb l'explosió de la nadadora d'aigües obertes més llorejada del nostre país.
Des d'ací, la nostra enhorabona a un bon treball. Tal vegada un quart lloc en un Campionat del Món siga un al•licient per a projectar noves fites i l'objectiu de Londres 2012 siga arribar a un podi.
I tant Ricard com Yurema són ambiciosos.
( Per cert, enhorabona a les xiques de sincro pel seu or. Quan no es creen traves al bon treball, s'arriben als objectius )